Trenca el dia. Desperta Havana

Fidel a nike

Veient una de les darreres fotos del líder cubà Fidel Castro i observant que, en aquesta com en totes les anteriors, llueix un xandall nike, no puc deixar de felicitar a la firma de roba esportiva per la seva eficaç gestió de vestir, en mig del bloqueig, a la màxima autoritat i a la figura més emblemàtica de la Revolució. No deixa de tenir el seu mèrit, i ha de ser un motiu per l’esperança, que dos símbols, aparentment tan oposats, s’encadellin en una de les imatges més impactants del moment. Sí Fidel pot vestir un xandall nike sense cap escarafall i amb tota normalitat i, la mateixa nike, no fa res per impedir-ho i, és més, n’alimenta el fet, vol dir que les coses estan canviant i el futur està a tocar.

Tenir cura del futur

europaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropa europaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropa europaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropaeuropa

D'arrel estranya

Darrera la D
hi ha un Cadet

D de deu. D de de debò. D de definició. D de decent. D de decisiu. D de dedicació. D de democràtic. D de demolidor. D de demostratiu. D de deontològic. D de desamagar. D de desarmar. D de desarborar. D de desatapeir. D de desballestar. D de desbastar. D de desbrossador. D de descarat. D de descomunal. D de descongestiu. D de descontaminat. D de descosir. D de descriptiu. D de desemboirar. D de desembolicar. D de desemboçar. D de desembolicar. D de desemboscar. D de desembotir. D de desembruixar. D de desemmerdar. D de desemmotllar. D de desempobrir. D de desencallar. D de desenlletgir. D de desengreixar. D de desenredar. D de desenroscar. D de desensopidor. D de desenterbolir. D de desenrunar. D de desentumir. D de desenvolupar. D de desfogar. D de desgastar. D de desimbolt. D de desinhibit. D de desintoxicat. D de desitjable. D de desllorigador. D de desoxidant. D de despert. D de despuntar. D de desvergonyit. D de desvetllat. D de detallista. D de determinant. D de futur.

Tot el que necessites és amor

No hi ha tap que es resisteixi

All you need is love
Tot el que necessites és amor

Europa B 1 – Dom Bosco 0

Lliga Cadets Primera Divisió

Sens dubte ha de ser difícil oposar-se a un equip que, entre altres moltes coses, de la pau i l’amor en fa bandera. No ho ha de tenir fàcil el rival poder contrarestar uns arguments tan virtuosos. Com aspirar a neutralitzar l’amor i sentir-se en pau? Com pretendre què un partit no transcorri en pau i amor? Com encaixar un gol d’amor i no sentir-se feliç? Com fer per guanyar en pau si no es té amor? Pau i amor, amor i pau per omplir el futbol de bones intencions i millors propòsits.

Devoció pel futbol

La metamorfosi

Tortosa 2 – Europa A 0

Lliga Nacional Juvenil

L’adjectiu kafkià s’acostuma ha utilitzar per definir quelcom d’enrevessat, estrany o difícil d’entendre. I ves per on, és l’adjectiu què més se li escau, el que més s’ajusta al que va passar ahir al Municipal de Tortosa. És, de lluny, l’adjectiu perfecte, el més precís per definir i explicar, o al menys intentar-ho, un dels desenllaços més inexplicables que he pogut veure en molt de temps. Un equip, l’Europa, va dominar, va tenir la pilota, les ocasions (claríssimes) de gol, va portar el pes del partit, va combinar, va tocar, va fer un dels millors plantejaments de la temporada i, amb escreix, la millor primera part des de l’ inici de lliga. Però res de tot això va ser suficient per guanyar un partit que mai hauria d’haver perdut. Un resultat increïble pels mèrits proposats pels uns i els altres. Increïble, però pels que han vist molt de futbol, no del tot sorprenent; perquè el d’ahir va ser d’aquells partits que, als deu minuts, i desprès de les nombroses ocasions de gol desaprofitades per l’equip visitant, ja tenies clar com acabaria. La llei del futbol és implacable i ahir va tornar a posar-se en evidència. El que falla, el que perdona, acaba perdent. El Tortosa va necessitar molt poc, dues accions afortunades i aïllades varen ser suficients per doblegar a un Europa que, en cap cas, va merèixer un resultat tan injust i kafkià. El temps s’esgota i el coixí cada cop és més petit. No hi ha marge d’error i els partits es comencen a comptar per finals. És l’hora de serrar els dents i d’aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats que es tinguin. Els adversaris, els rivals, no ho posaran fàcil i, pel que es va veure ahir, ho aprofiten tot. Es pot perdre algun partit, però no la confiança i, molt menys, la personalitat.

Pescant contrallums

Indefinicions 25

Falcat: penis català
Falç: que no és cert
Falcó: part exterior d’un pis
Guillotinada: acció de Guillaume
Guinyol: interior d’oliva
Halogen: gen amb aura
Hàmster amb cervesa: ciutat d’Holanda (Amsterdamm)
Hebreu: jueu sintètic
Il•lusionisme: deixar-se enganyar per un jueu
Imamat: imam borratxo
Intersecció: basquet de l’Inter
Llentilla: que va poc a poc
Malament: cervell de poc fiar
Perineu: conjunt de muntanyes
Perista: menjador compulsiu de peres
Poètic: fòbia a l’ètica

Abraçada a Noa

Pasa la película cuadro a cuadro para que dure más.
Los abrazos rotos

Córrer? Perquè?

El semàfor

Divendres, tres de la tarda, carrer Aragó. Aturat en un semàfor en vermell (of course) se’m posa al costat una moto de gran cilindrada amb un paio un pèl nerviós. Abans què el semàfor canvií a verd, el paio de la moto de gran cilindrada, surt esperitat. Jo espero tranquil•lament el meu torn i surto a velocitat moderada. En arribar al següent semàfor m’hi trobo novament al paio de la moto de gran cilindrada que deu fer una eternitat que ja hi és. Em mira, el miro i quan encara no he acabat de fixar la vista, ja ha desaparegut en mig d’un estrèpit ensordidor. Mentre oloro la goma cremada de la seva roda posterior em ve al cap un pensament i com que no tinc res més a fer li dono bola. -Si el paio de la moto de gran cilindrada i jo hem recorregut la mateixa distància, on és la diferència?- Doncs què mentre ell, per efecte de la velocitat, estava menys estona en moviment i més estona aturat; jo pel contrari, estava més estona en moviment que no pas aturat. Sent el mateix lapsus de temps, el que variava era la distribució o ocupació d’aquest temps. Es podria prendre com un exemple perfecte de dues maneres d’entendre la vida. El temps no el marques tu, te’l marquen els semàfors, però de tu depèn la seva utilització i com l'omples. Córrer per estar aturat o anar més a poc a poc per estar més estona en moviment i menys estona aturat? Que cadascú trií la formula que més li plagui i, al semàfor, intercanviem experiències.

UN DÉU SALVATGE

Dues parelles es reuneixen. El fill d’una d’elles, de tant sols nou anys, ha colpejat el de l’altra parella. Els pares decideixen mantenir aquesta entrevista per arreglar l’assumpte amb civisme. Benèvols i conciliadors, tenen un discurs comú de tolerància i comprensió. Amb la mateixa subtilesa amb què comencen la conversa s’inicia un canvi d’actitud entre ells. Aquest petit canvi porta a un altre una mica més gran i, així, fins a desembocar en un enfrontament obert, que comença a deixar de banda qualsevol acord cívic. Ambdues parelles defensen el seu territori, fins que... la lluita comença entre ells mateixos: tots contra tots.
És el moment en què sorgeix de cadascun dels personatges aquell “déu salvatge”, que es revela contra la insatisfacció de les seves vides.


AUTOR: Yasmina Reza
TRADUCCIÓ: Jordi Galceran
DIRECCIÓ: Tamzin Townsend

REPARTIMENT:
Jordi Boixaderas (Àlex)
Roser Camí (Verònica)
Ramon Madaula (Miquel)
Vicenta Ndongo (Anna)

Vol rasant

L'àliga d’ales tallades i la guineu

Un dia un home va capturar un àliga, li va tallar les seves ales i la va deixar anar al corral juntament amb totes les seves gallines. Tot just, l'àliga, qui va ser poderosa, baixava el cap i passava sense menjar: se sentia com una reina empresonada.
Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades per fer-li créixer de nou. Reposada el àliga de les seves ales, va alçar el vol, i va capturar a una llebre per emportar -en agraïment a la seva alliberador.
La va veure una guineu i maliciosament la mal aconsellava dient:
- No li duguis la llebre al que et va alliberar, sinó al que et va capturar; doncs el que et va alliberar ja és bo sense més estímul. Procura més aviat estovar a l'altre, no vagi a atrapar-te de nou i et talli completament les ales .-

Sempre correspon generosament amb els teus benfactors, i per prudència mantén-te allunyat dels malvats que fan el incorrecte.

Exercici sense cap ni peus

L’escalfament de la terra va més ràpid que l’Estatut de Catalunya

Un Parlament, què en democràcia és l’òrgan representatiu de la voluntat popular, decideix aprovar per majoria una llei, el que correspon a continuació és aplicar-la. Convindreu amb mi que no hi ha res més absurd, res més inoperant i incompetent què un govern que no governa, què, en exercici del seu encàrrec, no fa lleis i no les posa en pràctica. Doncs seguireu convenint amb mi què, en el cas de l’Estatut, aquest govern ha bastit un instrument (discutible o no) per a poder desplegar una idea d’administració i què, per contra, no el posa en funcionament. L’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya hauria d’estar funcionant des de la seva gestació perquè fins el moment ningú (competent o no) ha dit que aquest Estatut no era vàlid, ni total ni parcialment. Desprès ja veuríem quin camí s’hauria de seguir, però fins que aquest moment arribi l’Estatut hauria d’estar funcionant amb total normalitat. Sí arribat el dia, algú decideix posar-li objeccions, ja es decidirà que fer. Però imagineu què l’Estatut és plenament Constitucional, haurem perdut 4, 5, 6,...anys esperant què algun il•luminat doni validesa a allò que ja la tenia. Apliquem l’Estatut tal i com el va aprovar el Parlament i mentre ningú digui el contrari donem-lo per bo.

Estrellats

Què no em tallin els anuncis per posar programes

My team

Nigthmare team

Amb el número 1, Marc Intolerant, un porter què no en deixa passar cap.

Amb el número 2, a la banda dreta, Ernest Auvés, un lateral que deixa’l córrer.

A l’eix de la defensa, Pany i Forrellat, dos centrals molt segurs i que tanquen de meravella. Tota una garantía.

Amb el número 5, Alverd Esquerrà, un lateral amb iniciativa.

De pivot defensiu, Miquel Baluard, un mur inexpugnable.

Al mig camp, una dupla immillorable, Jesús Masdéu i Mamut Alà, dos veritables especialistes en crear del no res.

Per la dreta i obert en banda, un extrem matusser i molt agressiu, Arsènic Le Penn. Un veritable malson pels rivals.

A la banda esquerra i jugant a cama canviada, Dino Saura, un extrem com els d’abans, ràpid però poc intel•ligent.

I finalment, en punta d’atac, un autèntic depredador, Todd killer, el davanter total.

Trinidad

Complir el que xerres

Un guerrer de la llum és digne de confiança.
Comet equivocacions, de vegades es considera més important del que és en realitat. Però no enganya.
Quan seu al voltant de la foguera, fa petar la xerrada amb els seus companys i les seves companyes. Sap que les seves paraules queden arxivades a la memòria de l’Univers, com un atestat del que pensa.
I el guerrer reflexiona: “Per què xerro tant, si molt sovint no sóc capaç de fer tot allò que dic?”
El cor li respon: “Si defenses públicament les teves idees, t’has d’esforçar per viure-hi d’acord.”
Perquè pensa que és allò que diu, el guerrer acaba per transformar-se en allò que afirma.

Les dibus del carrer Avinyó
Antonio de Felipe

Sant Medir

Ja m’ho deien de petit: no agafis mai cap “carmelo” (m’ho deien així de malament) d’un estrany, podrien estar enverinats. Tan traumatitzat vaig quedar, tan dins em va calar el missatge què, no només no en vaig agafar mai cap, sinó què no els puc ni veure. El “carmelo” no deixa de ser una pasta a base de sucres que per l’acció del calor, es torra. De “carmelos” ni ha de tot tipus, de sabors i colors diferents per a tots els gustos. N’hi ha també, els que es torren amb alcohol, no aptes per a menors i d’efectes devastadors. Aquests, sens dubte, són els més desaconsellats i sí teniu la desgràcia de trobar-ne algun, feu el què calgui perquè no caigui en mans d’un menor i, en la mesura que sigui possible, eviteu-ne el contacte. Els “carmelos” torrats amb alcohol són extremadament perillosos i formen part de la llarga llista de substàncies nocives per a la salut publicada per la OMS. Malgrat tot, sempre hi ha persones amb poc seny que adopten una conducta temerària i força reprovable portant “carmelos” als camps de futbol durant els partits de futbol base. “Carmelos” què els nens veuen i el que és pitjor: són testimonis directes dels seus efectes i de les alteracions de conducta que produeixen en les persones grans que, en teoria, haurien de ser els seus models i referents. Vigileu també, amb els “carmelos” que en principi no tenen forma de “carmelo” i es troben en àmbits no habituals, però que en el fons són “carmelos” de la pitjor espècie. Una vegada identificats, ajunteu-los amb molta cura i molt de tacte i poseu-los al sac que toca, li feu un nus i us els traieu de sobre. Veureu com al poc temps la vostra salut millorarà. La vostra i la dels vostres fills. Us ho dic per experiència, l’Europa tenia fa dos anys una bossa plena d’aquests “carmelos” i veient el seu lamentable comportament actual, no puc deixar de felicitar als responsables què un dia van decidir fer-los fora. Tot un encert. Visca Sant Medir.