PSICOSIS (1960)

Psyco

La pel·lícula de terror en majúscules. La pel·lícula que tots hauríem d’haver vist, com a mínim un cop a la nostra vida. La pel·lícula referència. La pel·lícula frontissa que va obrir totes les portes a una nova manera d’entendre la psicologia humana i el cinema de gènere que s’havia fet fins aleshores. La pel·lícula que va humanitzar el monstre i ens el va fer molt proper. La pel·lícula que flirteja amb la nostra part més fosca, amb els sentiments inconfessables fent que simpatitzem amb els personatges més obscurs, primer amb la lladre i desprès amb el psicòpata. Ens posem al costat del mal amb una naturalitat desconcertant i perfectament assumida sense el mínim remordiment. Ens identifiquem amb el delicte, amb el crim i amb els seus autors com si fóssim nosaltres mateixos els protagonistes. La pel·lícula en blanc i negre que ens acosta al costat més fosc i ens descobreix tota la gama de grisos de la naturalesa humana. Ni bons ni dolents: Hitchcock i l’ambigüitat.

Mirada fascinant?

Animals abandonats

Curiositats naturals

L’àspid

Un altre cas similar al del porc és el de la serp i concretament l’àspid. Un animal molt perillós i que, malgrat contenir dins del seu cos un verí mortal, és immune a ell. En canvi la seva mossegada és letal. Un altre cas de contenidor al que no afecta el contingut encara que aquest sigui extremadament nociu i d’efectes devastadors per a les altres criatures que s’aventuren a intercanviar experiències. L’exemple de l’àspid només té paral·lelismes en el món animal i difícilment en trobarem entre els humans. És cert que hi ha persones verinoses amb un alt índex de toxicitat dins seu i d’una mossegada diabòlica, però a la llarga, els acaba per afectar, sent víctimes del seu propi verí amb conseqüències irreversibles. L’esser humà no és immune als seus propis actes, no és aliè ni es pot mantenir al marge de les seves mossegades i acostuma a patir els efectes de la seva metzina. Ho acaba pagant i no hi ha antídot que ho neutralitzi.

L'ombra d'un pallasso

La llibertat no fa afortunats als homes, els fa senzillament homes.

Manuel Azaña

Un pescao muy salao, ba...

Curiositats naturals

El porc

El porc, malgrat està ple de greix i constituït per teixits amb un alt índex de colesterol, mai mor a conseqüència d’un infart. Els xoriços, la cansalada, els pernils, la sobrassada, els fuets, la llar,...causants de tants i tants desajustos orgànics i amb un dels efectes més devastadors pel cos humà són, en canvi, inofensius pel seu portador. El porc és, sense cap mena de dubte, una bomba calòrica de primera magnitud. Conté quantitats incalculables de colesterol i, malgrat aquesta situació d’alt risc, mai li veureu prendre danacol ni seguir règims severs. Porta una vida generalment sedentària. No visita amb regularitat al metge i la seva dieta és excessiva. No se li coneixen ni pateix malalties derivades del seu excés de pes i de greix. No pateix del cor i té unes arteries perfectes. Gaudeix de bona salut i un excel·lent historial clínic. Per això no deixa de ser curiós que, donades les seves especials característiques, no mori mai per culpa del colesterol i si que ho faci per culpa d’una simple grip.

Jo també

El fill del Mestre

El fill del mestre fa ninots, la seva mare estén llençols i el balcó obert deixa escapar l’aire corrent del bestiar que apaga els bens, conills i porcs

El fill del mestre trenca nius, i son germà que se’ n riu rep una pedregada al cap, es fot a córrer i a volar, de dalt d’un arbre fa piu-piu.

El fill del mestre es tira un rot, son pare explica la lliçó, de tant en tant es tira un pet i es rasca el cul amb gran deleït mentre s’arregla els pantalons.

El fill del mestre, que té la iaia que no duu sostens, mossega un arbre de Nadal que té plantat a l’orinal, fins que ja no li quedin dents.

El fill dels mestre té el cap gros sa germana la Consol té un nòvio que és americà que menja xiclet per dinar i es beu la ginebra amb gasoil.

El fill del mestre planta naps, la tieta els cull al cap d’un any els porta a vendre al mercat nou, ven faves tendres llet i ous i els lluços se’ls mengen els gats.

El fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre
El fill del mestre ha calat foc a la casa.

Jaume Sisa

felicitats Jaume

Deixar de fumar

Amb forces renovades

Està molt clar que això no ha fet més que començar i, per tant, poques conclusions se’n poden treure. Però el que he vist fins ara m’agrada i m’agrada molt. Personalment, i em reitero amb el que deia ahir, no acostumo a jutjar a les persones pels seus resultats: ni ho he fet fins ara ni ho penso fer en aquesta propera temporada que hem començat. El que si tinc molt en compte és el seu treball i la seva capacitat d’implicació. I la vostra, fins el moment, m’omple de satisfacció i em fa trempar. Cada cop estic més convençut que no ens hem equivocat, que el club no s’ha equivocat en la vostra tria. Sou les persones idònies per a dur a terme aquest nou projecte en el que personalment tinc dipositades moltes, moltes esperances. No us negaré que ha estat dur arribar fins on som ara ( i vosaltres ho sabeu), però crec sincerament que ha valgut la pena i espero que els crítics, poc a poc, entrin en raó i reconeguin la vostra vàlua. No en tinc cap dubte. Us encoratjo a seguir en aquesta línia i que sapigueu que sempre, sempre tindreu el meu suport. Serem vigilats de molt a prop i per això aquest any no serà gens fàcil però entre tots ens en sortirem.

Perdre no és no arribar el primer. Perdre és no córrer.

Democracy