Alicia al país de les meravelles

Finalment ho ha aconseguit. La persistent Alicia Sanchez Camacho s’ha fet amb el càrrec. Ha estat nomenada com a candidata número 1 del Partit imPopular a Catalunya. Una curta però insistent campanya de terra cremada li ha obert definitivament les portes del cel. En el seu discurs d’acceptació, la senyora Alicia ens ha dit que ella no vol viure en un país on es prohibeixi l’espanyol i s’utilitzi la llengua com un argument electoral. La senyora Alicia no vol viure en un país on es celebrin consultes populars i democràtiques. La senyora Alicia no vol viure en un país que obliga als seus politics a parlar en un idioma minoritari simplement per quedar bé. La senyora Alicia no vol viure en un país on s’escolaritzi als seus fills en un idioma que no sigui l’espanyol. La senyora Alicia no vol viure en un país on hi hagi una part de la població que vulgui ser independent de la gran metròpoli. La senyora Alicia està clar que vol viure a la metròpoli. La senyora Alicia vol viure sense reserves ni subterfugis a Espanya. La senyora Alicia s’ha equivocat de país. La senyora Alicia, com l’Alicia del compte, vol viure al país de les meravelles. El país que no dubtarà en enviar els tancs contra les urnes. Una meravella.

Encertar l'objectiu

La sort ajuda als cervells preparats.

Desi...

Missió impossible

Barça 3 – CE Europa 1

Lliga Nacional Juvenil

Anar a jugar a can Barça, malgrat que ve molt de gust, acostuma a ser un desplaçament estèril pels visitants. Pocs equips en treuen quelcom de positiu de la ciutat esportiva Joan Gamper. Pocs equips, i l’Europa no ha estat l’excepció, poden posar en escac a un Barça al que no se li pot regalar res. Per enfrontar-te al Barça amb alguna possibilitat s’ha d’estar concentrat fins i tot a la dutxa. Un sol instant de desconcentració pot ser determinant perquè tot l’esforç fet durant 90 minuts no serveixi absolutament de res. L’Europa és un equip en formació que està creixent poc a poc i, malgrat experimentar una evident millora en el seu joc, no ha aconseguit l’objectiu de sumar, però sí el de transmetre bones sensacions que ben aviat han de donar els seus fruits. Un difícil calendari de principi de temporada feia preveure que la cosa no seria fàcil, si a això hi afegim el desgavell arbitral de la primera jornada ens trobem en un escenari que, no per previsible, resulta bastant frustrant. En tots dos partits s’ha fet un bon plantejament, s’ha treballat fins l’extenuació i s’ha donat la cara. La pena és que en tots dos partits ens l’han acabat trencant. La Damm, perdó, l’àrbitre va desencallar el partit de la primera jornada a les acaballes de la primera part i aquest cap de setmana, un instant, un brevíssim instant de desconcentració ha decantat la balança a favor d’un Barça que ho aprofita tot. L’Europa busca l’equilibri, les seves pròpies senyes d’identitat, el seu patró, el seu codi de barres personal i quan tot això arribi, i no ha de trigar, ens ho passarem bé. El Barça B, l’Europa, salvant les diferencies, també.

Darrera la màscara està la més barata

Gràcies, moltes gràcies

Voldria agrair, des d’aquesta modesta finestra, a tots aquells que es preocupen per mi i que em fan una publicitat gratuïta i desinteressada. Voldria agrair-lis el seu compromís i la seva complicitat amb el meu insignificant projecte. Voldria reconèixer la seva tasca de difusió sense altra objectiu que la gent arribi a mi. El seu altruisme em commou i la seva predisposició em somou. Gràcies sincerament perquè sense vosaltres la meva petita finestra no hagués vist mai la llum i la meva estança no hagués sortit mai de la seva humida i fosca penombra.

Jazztic negre

Meditació cap a l’ordre

El guerrer de la llum medita.

S’asseu en un racó tranquil de la seva tenda i es lliura a la llum divina. En fer-ho, procura no pensar en res; es deslliura de la recerca dels plaers, dels desafiaments i de les revelacions, i deixa que els seus dons i els seus poders es manifestin.

Malgrat que no se n’adoni de seguida, aquests dons i aquests poders tenen cura de la seva vida i influiran en el seu tarannà quotidià.

Mentre medita, el guerrer no és ell mateix, sinó una guspira de l’Ànima del Món. Són aquests moments els que li permeten comprendre les seves responsabilitats i actuar en conseqüència.

Un guerrer de la llum sap que, en el silenci del seu cor, hi ha un ordre que l’orienta.

Una nova estrella

Diu el meu fill

-No em donis tot el que et demano, de vegades només demano per veure fins on puc aconseguir.

-No em cridis, quan ho fas et respecto menys, i també m’ensenyes a fer-ho i jo no vull fer-ho.

-No estiguis sempre donant-me ordres. Si, de vegades, en lloc de donar-me ordres em demanessis les coses, jo les faria més ràpidament i més de gust.

-Compleix les promeses, bones o dolentes, si em promets un premi, dóna-me’l, i també si es tracta d’un càstig.

-No em comparis a ningú, especialment al meu germà o a la meva germana, si fas que llueixi més que els altres, algú en patirà, i si em fas lluir menys que els altres, seré jo qui patiré.

-No canviïs tan sovint de parer respecte allò que haig de fer. Decideix i mantén aquesta decisió.

-Deixa que me’n surti per mi mateix, si tu ho fas per mi, jo mai no podré aprendre.

-No diguis mentides davant meu, ni em demanis que sigui jo qui les digui per tu, per més que sigui per treure’t d’algun embolic. Fas que em senti malament, i que perdi la fe en allò que em dius.

-Quan faig alguna cosa malament, no em preguntis perquè ho he fet. De vegades jo mateix no ho sé.

-Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho, i creixerà el concepte que tinc de tu i, alhora, m’ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.

-Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics; que sigui el teu fill no vol dir que no podem ser amics.

-No em diguis que faci una cosa, si tu no la fas. Jo sempre aprendré, i seré segons allò que tu facis, encara que no ho diguis. Però mai faré allò que tu dius i no fas.

-Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis: “No tinc temps per bajanades”, o “això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

-I estima’m i digues que m’estimes. A mi m’agrada sentir-ho dir, malgrat que no creguis que sigui necessari haver-m’ho de dir.

Olla barrejada