Com un desert
dissabte, 29 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
Cròniques marcianes
La vaga cega
De marciana es podria qualificar la vaga dels autobusos de Barcelona, vaga que fa que molts joves jugadors del futbol base hagin de resoldre veritables equacions de tercer grau per poder arribar, ja no arribar a temps, sinó simplement arribar als entrenaments setmanals.
Si els “treballadors” volen presionar de debò amb aquesta vaga a la patronal i no perjudicar, com fins ara, a l’usuari que sovint no té un altre mitjà de transport per desplaçar-se, no seria més efectiu, intel·ligent i solidari portar als passatgers al seu lloc de destí sense cobrar? Amb aquesta mesura afavoririen clarament a les classes populars i despertarien un sentit corrent de simpatia envers les seves, en aquest moment mal vistes, reivindicacions.
La vaga cega
De marciana es podria qualificar la vaga dels autobusos de Barcelona, vaga que fa que molts joves jugadors del futbol base hagin de resoldre veritables equacions de tercer grau per poder arribar, ja no arribar a temps, sinó simplement arribar als entrenaments setmanals.
Si els “treballadors” volen presionar de debò amb aquesta vaga a la patronal i no perjudicar, com fins ara, a l’usuari que sovint no té un altre mitjà de transport per desplaçar-se, no seria més efectiu, intel·ligent i solidari portar als passatgers al seu lloc de destí sense cobrar? Amb aquesta mesura afavoririen clarament a les classes populars i despertarien un sentit corrent de simpatia envers les seves, en aquest moment mal vistes, reivindicacions.
dijous, 27 de març del 2008
Venècia té canals.
La justícia esportiva no.
Si algun dia es produeix el luctuós fet que els experts pronostiquen i Venècia es submergeix definitivament al fons del mar, hauran estat l’incomptable numero de canals que la travessen els causants directes de la seva irreparable pèrdua.
En el nostre món del futbol base, modest món del futbol, en els que ens movem els de 1a. i 2a. divisió passa totalment al contrari. És justament la falta de canals, l’absència total de vies de comunicació la que ens durà al desastre, a l’ensorrament definitiu d’un teixit esportiu, associatiu i formatiu de primer ordre, bàsic i imprescindible per a la salut mental de la nostra societat.
És absolutament necessària l’existència de tot aquest tramat que implica, ocupa i preocupa a un nombre extraordinari de joves en les etapes més critiques del seu desenvolupament. Necessària i sanament exigible.
I per tant és intolerable la manca de canals on els propis jugadors, tècnics, persones relacionades amb l’entorn del futbol o bé públic en general, puguin expressar les seves opinions, queixes, reclamacions,...I que aquestes arribin als òrgans de poder, als comitès i/o comissions encarregades de prendre decisions i/o jutjar fets.
Com és possible que en ple segle XXI, un jutge, un Comitè o qualsevol “sanedrin” plenipotenciari i prepotent decideixi sobre uns determinats fets escoltant només una de les parts del conflicte? Com s’entén que s’emetin sentencies que afecten directament la integritat de les persones basant-se única i exclusivament en l’opinió d’una d’elles que ha estat protagonista directa, i per tant emocionalment implicada, en els fets que es pretenen jutjar?
Com es menja que la persona, el subjecte que desencadena el conflicte, que comet l’error causa i origen dels incidents, sigui la única veu escoltada pels estaments que han de jutjar l’afer i prendre les mesures correctives corresponents?
No anem bé, per aquest camí no. La meva queixa no està en funció si les decisions estan ben preses o no. Si són justes o no. Si afavoreixen els meus interesso o no. Amb els mecanismes empleats, amb la informació parcial de que disposen, amb els canals que no es tenen, evidentment les decisions d’aquests Comitès han de ser inevitable i dolorosament equivocades. Per un principi bàsic i universal: si no es té tota la informació, si la informació és només una part i prové d’una de les parts, la decisió serà, primer parcial i desprès tremendament injusta.
Ah! M’oblidava el resultat: Xavi Orte 7 – Àrbitre 0
La justícia esportiva no.
Si algun dia es produeix el luctuós fet que els experts pronostiquen i Venècia es submergeix definitivament al fons del mar, hauran estat l’incomptable numero de canals que la travessen els causants directes de la seva irreparable pèrdua.
En el nostre món del futbol base, modest món del futbol, en els que ens movem els de 1a. i 2a. divisió passa totalment al contrari. És justament la falta de canals, l’absència total de vies de comunicació la que ens durà al desastre, a l’ensorrament definitiu d’un teixit esportiu, associatiu i formatiu de primer ordre, bàsic i imprescindible per a la salut mental de la nostra societat.
És absolutament necessària l’existència de tot aquest tramat que implica, ocupa i preocupa a un nombre extraordinari de joves en les etapes més critiques del seu desenvolupament. Necessària i sanament exigible.
I per tant és intolerable la manca de canals on els propis jugadors, tècnics, persones relacionades amb l’entorn del futbol o bé públic en general, puguin expressar les seves opinions, queixes, reclamacions,...I que aquestes arribin als òrgans de poder, als comitès i/o comissions encarregades de prendre decisions i/o jutjar fets.
Com és possible que en ple segle XXI, un jutge, un Comitè o qualsevol “sanedrin” plenipotenciari i prepotent decideixi sobre uns determinats fets escoltant només una de les parts del conflicte? Com s’entén que s’emetin sentencies que afecten directament la integritat de les persones basant-se única i exclusivament en l’opinió d’una d’elles que ha estat protagonista directa, i per tant emocionalment implicada, en els fets que es pretenen jutjar?
Com es menja que la persona, el subjecte que desencadena el conflicte, que comet l’error causa i origen dels incidents, sigui la única veu escoltada pels estaments que han de jutjar l’afer i prendre les mesures correctives corresponents?
No anem bé, per aquest camí no. La meva queixa no està en funció si les decisions estan ben preses o no. Si són justes o no. Si afavoreixen els meus interesso o no. Amb els mecanismes empleats, amb la informació parcial de que disposen, amb els canals que no es tenen, evidentment les decisions d’aquests Comitès han de ser inevitable i dolorosament equivocades. Per un principi bàsic i universal: si no es té tota la informació, si la informació és només una part i prové d’una de les parts, la decisió serà, primer parcial i desprès tremendament injusta.
Ah! M’oblidava el resultat: Xavi Orte 7 – Àrbitre 0
dimecres, 26 de març del 2008
Indefinicions 11
Obrellaunes: estri per accedir als musclos en escabetx
Obrir joc: destapar una carta
Merengue: pastis molt empalagós
Joc net: conjunt de productes de neteja
Joc perillós: farol
Jersei: el que es posen els nens quan les mares tenen fred
Gregari: López Raimundo
Esquivar: esport de neu
Esquadra: es posa firmes
Filial: amor de fill
Fintar: donar color a les farets
Ocupar plaça d’estranger: prendre-li el lloc d’aparcament a un de fora
Novetat: que no està prohibit
Nou: fruit sec
Onze: organització de cecs
Peto: reviento
Perdre la categoria: rebaixar-se
Revelació: aparició miraculosa de la Mare de Déu o similar
Retirada: assemblar-se a algú
Trident: xiclet sense sucre
Túnel de vestidors: blog del Pedro Garcia
Tallar: posar unes gotes de llet al cafè
Tac: paraula malsonant i grollera
Sucar: ...d'aquesta no me’n recordo
Sequera golejadora: en perill de transvasament
Servei neutral: atenció desapassionada
Por escènica: teatre de terror
Diana: imprescindible als pubs anglesos
Cop de taló: pagament sobtat
Càrrega: ciutat lleidatana molt coneguda pel seu festival de teatre
Finalista: arribar fins aquí
Obrellaunes: estri per accedir als musclos en escabetx
Obrir joc: destapar una carta
Merengue: pastis molt empalagós
Joc net: conjunt de productes de neteja
Joc perillós: farol
Jersei: el que es posen els nens quan les mares tenen fred
Gregari: López Raimundo
Esquivar: esport de neu
Esquadra: es posa firmes
Filial: amor de fill
Fintar: donar color a les farets
Ocupar plaça d’estranger: prendre-li el lloc d’aparcament a un de fora
Novetat: que no està prohibit
Nou: fruit sec
Onze: organització de cecs
Peto: reviento
Perdre la categoria: rebaixar-se
Revelació: aparició miraculosa de la Mare de Déu o similar
Retirada: assemblar-se a algú
Trident: xiclet sense sucre
Túnel de vestidors: blog del Pedro Garcia
Tallar: posar unes gotes de llet al cafè
Tac: paraula malsonant i grollera
Sucar: ...d'aquesta no me’n recordo
Sequera golejadora: en perill de transvasament
Servei neutral: atenció desapassionada
Por escènica: teatre de terror
Diana: imprescindible als pubs anglesos
Cop de taló: pagament sobtat
Càrrega: ciutat lleidatana molt coneguda pel seu festival de teatre
Finalista: arribar fins aquí
dimarts, 25 de març del 2008
La creació del món
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
L’Eva i en Blai
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
dilluns, 24 de març del 2008
El jugador mona
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
diumenge, 23 de març del 2008
dissabte, 22 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)