INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈNCIA
divendres, 28 de maig del 2010
Que passi el següent!
Diu el Florentimo Pérez (que és com el ratoncito Pérez, però amb més diners) en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació: “La Junta Directiva del Madrid ha decidido cesar a Pellegrini al tiempo que le quiere agradecer el trabajo realizado esta Temporada. Su profesionalidad, su entrega y su conducta han sido impecables” Doncs sort d’això! El futbol, que té moltes coses bones, ha tornat a mostrar la seva cara més fosca. Ha estat bé que ens aclarís que el treball era el d’una temporada, però la veritat és que no calia, perquè els entrenadors del Madrid estan, com a molt, una sola temporada i no tenen segones oportunitats. Quin exemple per a la societat en general i per a les noves generacions en particular, el fet incomprensible de recompensar a una persona que ha realitzat bé la seva feina i la seva conducta ha estat impecable, despatxant-la del seu lloc de treball? Quin missatge li està donant el senyor Pérez a totes aquelles persones que es miren la tele o llegeixen els diaris? De res serveix fer les coses bé, l’excel•lència de la teva feina, i el resultat del teu treball, no tenen cap valor qualitatiu, només depenen del caprici o de l’estat d’ànim d’un esser superior entossudit en guanyar a qualsevol preu, bé, a qualsevol preu no, a un de molt i molt elevat. “Solo hay estabilidad si se gana”, va acabar dient el senyor Pérez, doncs ja ens podem anar calçant, perquè el 95% de la població mundial no aconseguirà mai l’estabilitat. Així ens va!
Diu el Florentimo Pérez (que és com el ratoncito Pérez, però amb més diners) en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació: “La Junta Directiva del Madrid ha decidido cesar a Pellegrini al tiempo que le quiere agradecer el trabajo realizado esta Temporada. Su profesionalidad, su entrega y su conducta han sido impecables” Doncs sort d’això! El futbol, que té moltes coses bones, ha tornat a mostrar la seva cara més fosca. Ha estat bé que ens aclarís que el treball era el d’una temporada, però la veritat és que no calia, perquè els entrenadors del Madrid estan, com a molt, una sola temporada i no tenen segones oportunitats. Quin exemple per a la societat en general i per a les noves generacions en particular, el fet incomprensible de recompensar a una persona que ha realitzat bé la seva feina i la seva conducta ha estat impecable, despatxant-la del seu lloc de treball? Quin missatge li està donant el senyor Pérez a totes aquelles persones que es miren la tele o llegeixen els diaris? De res serveix fer les coses bé, l’excel•lència de la teva feina, i el resultat del teu treball, no tenen cap valor qualitatiu, només depenen del caprici o de l’estat d’ànim d’un esser superior entossudit en guanyar a qualsevol preu, bé, a qualsevol preu no, a un de molt i molt elevat. “Solo hay estabilidad si se gana”, va acabar dient el senyor Pérez, doncs ja ens podem anar calçant, perquè el 95% de la població mundial no aconseguirà mai l’estabilitat. Així ens va!
dijous, 27 de maig del 2010
Pobles amb significat II
El més just: Salomó
El més automobilístic: Renau
El més aspre: Vila-seca
El més porrero: La Pobla de Mafumet
El més bèl•lic: La Granada
El que té més marro: Santa Margarida i els Monjos
La més activa sexualment: Cardona
El que té la boca més calenta: Rajadell
Veneració per l’escatologia: Santpedor
Amb vocació d’arxiu nacional: Talamanca
El més carinyós: Sant Adrià de Besòs
El més pájaro: Santa Coloma de Gramenet
El més explícit: Berga
El més sindicalista: Bagà
El que viu en rebaixes: Saldes
El més murri: Sagàs
L’origen del paradís: Dosrius
El més insistent: Santa Maria de Corcó
El que fa plorar: Seva
El que té més locals per prendre copes: Tavèrnoles
El més pesat: Tona
El bressol dels bolígrafs: Vic
Amb més orgasmes: Sentmenat
El més just: Salomó
El més automobilístic: Renau
El més aspre: Vila-seca
El més porrero: La Pobla de Mafumet
El més bèl•lic: La Granada
El que té més marro: Santa Margarida i els Monjos
La més activa sexualment: Cardona
El que té la boca més calenta: Rajadell
Veneració per l’escatologia: Santpedor
Amb vocació d’arxiu nacional: Talamanca
El més carinyós: Sant Adrià de Besòs
El més pájaro: Santa Coloma de Gramenet
El més explícit: Berga
El més sindicalista: Bagà
El que viu en rebaixes: Saldes
El més murri: Sagàs
L’origen del paradís: Dosrius
El més insistent: Santa Maria de Corcó
El que fa plorar: Seva
El que té més locals per prendre copes: Tavèrnoles
El més pesat: Tona
El bressol dels bolígrafs: Vic
Amb més orgasmes: Sentmenat
dimecres, 26 de maig del 2010
Estic perdudament enamorat
El que semblava impossible, ha acabat passant. L’escenari més improbable, s’ha fet realitat. Estic enamorat. Però no amb aquell amor seré, madur, equilibrat, temporitzador que t’arriba amb el pas dels anys, ans al contrari, el meu amor és boig, torrencial, descontrolat i arrauxat. És com l’amor dels quinze anys. El que tot ho trasbalsa i ho gira del revés. Un amor adolescent de gràfiques insostenibles i vertiginosos revolts. M’he enamorat d’una arbitra de futbol. L’hauríeu de veure, és com un bé de Déu. Com es mou, com toca el pitu, com assenyala les faltes, com ensenya les targetes,...El meu amor va en calça curta i exhibeix autoritat. Reparteix instruccions i desprèn sensibilitat. Té l’estrany do dels escollits i s’eleva per damunt de la majoria de mortals. És el vent i la pluja i el sol de l’albada quan surt al camp. És la diana dels meus ulls i la destinatària dels meus elogis. Tot el que fa ho fa bé i aplaudeix-ho vehement les seves decisions. Els penals que xiula sempre són penals, encara que siguin en contra. Les expulsions, justes i merescudes. No li discuteix-ho res i en tot hi estic d’acord. El cert és que se’m cau la baba com a un cargol tonto i em tremolen les cames quan la veig passar revisió de fitxes. És, creieu-me, una sensació estranya que m’ha neutralitzat la voluntat i l’objectivitat (si és que algú cop l’he tinguda) i em fa ser presoner dels meus instints més fràgils. El cert és que, ja no persegueix-ho la victòria, ja no vaig al futbol a guanyar, ni tan sols a jugar, només vaig a veure-la a ella i a venerar el terreny que trepitja. Ja no busco el gol ni l’espectacle, ni aquella passada a l’espai, només desitjo el moment fugaç de la seva mirada o que se m’acosti, enèrgica, encara que sigui per dir-me: senyor, està vostè expulsat!
El que semblava impossible, ha acabat passant. L’escenari més improbable, s’ha fet realitat. Estic enamorat. Però no amb aquell amor seré, madur, equilibrat, temporitzador que t’arriba amb el pas dels anys, ans al contrari, el meu amor és boig, torrencial, descontrolat i arrauxat. És com l’amor dels quinze anys. El que tot ho trasbalsa i ho gira del revés. Un amor adolescent de gràfiques insostenibles i vertiginosos revolts. M’he enamorat d’una arbitra de futbol. L’hauríeu de veure, és com un bé de Déu. Com es mou, com toca el pitu, com assenyala les faltes, com ensenya les targetes,...El meu amor va en calça curta i exhibeix autoritat. Reparteix instruccions i desprèn sensibilitat. Té l’estrany do dels escollits i s’eleva per damunt de la majoria de mortals. És el vent i la pluja i el sol de l’albada quan surt al camp. És la diana dels meus ulls i la destinatària dels meus elogis. Tot el que fa ho fa bé i aplaudeix-ho vehement les seves decisions. Els penals que xiula sempre són penals, encara que siguin en contra. Les expulsions, justes i merescudes. No li discuteix-ho res i en tot hi estic d’acord. El cert és que se’m cau la baba com a un cargol tonto i em tremolen les cames quan la veig passar revisió de fitxes. És, creieu-me, una sensació estranya que m’ha neutralitzat la voluntat i l’objectivitat (si és que algú cop l’he tinguda) i em fa ser presoner dels meus instints més fràgils. El cert és que, ja no persegueix-ho la victòria, ja no vaig al futbol a guanyar, ni tan sols a jugar, només vaig a veure-la a ella i a venerar el terreny que trepitja. Ja no busco el gol ni l’espectacle, ni aquella passada a l’espai, només desitjo el moment fugaç de la seva mirada o que se m’acosti, enèrgica, encara que sigui per dir-me: senyor, està vostè expulsat!
Fracassar
Fracassar: no tenir bon èxit, no reeixir en una empresa.
Sí ens atenim a la literalitat de la definició i no pervertim el llenguatge, convindrem que el fet de fracassar està directament relacionat a no complir amb els objectius proposats, és a dir, el fracàs serà fracàs només en el cas que els resultats no s’ajustin als objectius. Es pot parlar i, s’ha de parlar de fracàs, si els mitjans desplegats, les inversions aplicades i l’objectiu publicitat és guanyar un títol i no s’aconsegueix, però en cap cas, es pot parlar de fracàs sí no es guanya res quan res s’havia previst. La realitat és tossuda i només cal tirar d’hemeroteca per contrastar la vigència o no del fracàs. Negar-ho, disfressar-ho o fer-ne lectures tèbies només condueix a instal•lar-se en l’engany i estar condemnat a repetir el fracàs una vegada darrera l’altra.
Fracassar: no tenir bon èxit, no reeixir en una empresa.
Sí ens atenim a la literalitat de la definició i no pervertim el llenguatge, convindrem que el fet de fracassar està directament relacionat a no complir amb els objectius proposats, és a dir, el fracàs serà fracàs només en el cas que els resultats no s’ajustin als objectius. Es pot parlar i, s’ha de parlar de fracàs, si els mitjans desplegats, les inversions aplicades i l’objectiu publicitat és guanyar un títol i no s’aconsegueix, però en cap cas, es pot parlar de fracàs sí no es guanya res quan res s’havia previst. La realitat és tossuda i només cal tirar d’hemeroteca per contrastar la vigència o no del fracàs. Negar-ho, disfressar-ho o fer-ne lectures tèbies només condueix a instal•lar-se en l’engany i estar condemnat a repetir el fracàs una vegada darrera l’altra.
dilluns, 24 de maig del 2010
Senzillament
No us quedeu només amb la lletra, el realment interessant és la musica
Si de tan senzill és cosa complicada,
complicitats és el que ens cal buscar,
fer de la causa l’amada més preuada
i el crit i el cant prendre’ls com a companys.
Si el que és senzill diuen que no és possible,
possiblement ens estan enganyant.
Així doncs, fem de les burles fones,
i dels enganys fogueres per Sant Joan.
Si el que és senzill és la millor manera
de desvetllar aquells que estan adormits
compartirem tots la vetlla prèvia
d’aquell matí que vencerà les nits.
Fem del senzill triomf inevitable.
Senzillament ara ens toca guanyar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
Cançons de guerra sonen orgulloses,
que els tabals, doncs, no parin de tocar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
És molt senzill i ho hem de fer conèixer,
no tinguem por de dir ben fort qui som.
Prenem valents, el mall i la corbella,
seguem arran, forgem l’emancipació.
Aramateix
No us quedeu només amb la lletra, el realment interessant és la musica
Si de tan senzill és cosa complicada,
complicitats és el que ens cal buscar,
fer de la causa l’amada més preuada
i el crit i el cant prendre’ls com a companys.
Si el que és senzill diuen que no és possible,
possiblement ens estan enganyant.
Així doncs, fem de les burles fones,
i dels enganys fogueres per Sant Joan.
Si el que és senzill és la millor manera
de desvetllar aquells que estan adormits
compartirem tots la vetlla prèvia
d’aquell matí que vencerà les nits.
Fem del senzill triomf inevitable.
Senzillament ara ens toca guanyar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
Cançons de guerra sonen orgulloses,
que els tabals, doncs, no parin de tocar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
És molt senzill i ho hem de fer conèixer,
no tinguem por de dir ben fort qui som.
Prenem valents, el mall i la corbella,
seguem arran, forgem l’emancipació.
Aramateix
diumenge, 23 de maig del 2010
Cadet D...moment i per poc temps
Abans del mundial de Sud-àfrica, i una vegada acabades les grans lligues europees, tenim una citació d’obligat compliment i a la que ningú del CE Europa hi pot renunciar. Serà el proper cap de setmana, on un dels equips més grans del Club s’haurà de doctorar. Ho farà davant el Sistrells per aconseguir guanyar una lliga que, a hores d’ara, ja s’han merescut amb escreix, però caldrà un darrer esforç, un definitiu pas endavant, per arrodonir una temporada i una trajectòria magnifica. L’ascens ja el tenen garantit, és al sac, però, em consta, que l’ambició d’aquest grup va més enllà d’un conformisme complaent i faran tot el que estigui a les seves mans, o als seus peus, per poder coronar-se com un dels millors equips que mai ha tingut aquest Club. Els resultats esportius són importants i queden reflectits en els llibres d’història i en les hemeroteques, però el que realment dignifica aquests triomfs és la manera d’aconseguir-los i la qualitat humana dels seus integrants. Poques vegades he tingut l’oportunitat de gaudir, en viu i de tan a prop, la trajectòria d’un equip amb el que m’he sentit tan identificat i del que tant he presumit. Ha estat un impagable luxe coincidir en el temps i en l’espai amb aquest grup que, el proper cap de setmana, tocarà la glòria i, podeu estar segurs, que no serè jo el que s’ho perdi.
Abans del mundial de Sud-àfrica, i una vegada acabades les grans lligues europees, tenim una citació d’obligat compliment i a la que ningú del CE Europa hi pot renunciar. Serà el proper cap de setmana, on un dels equips més grans del Club s’haurà de doctorar. Ho farà davant el Sistrells per aconseguir guanyar una lliga que, a hores d’ara, ja s’han merescut amb escreix, però caldrà un darrer esforç, un definitiu pas endavant, per arrodonir una temporada i una trajectòria magnifica. L’ascens ja el tenen garantit, és al sac, però, em consta, que l’ambició d’aquest grup va més enllà d’un conformisme complaent i faran tot el que estigui a les seves mans, o als seus peus, per poder coronar-se com un dels millors equips que mai ha tingut aquest Club. Els resultats esportius són importants i queden reflectits en els llibres d’història i en les hemeroteques, però el que realment dignifica aquests triomfs és la manera d’aconseguir-los i la qualitat humana dels seus integrants. Poques vegades he tingut l’oportunitat de gaudir, en viu i de tan a prop, la trajectòria d’un equip amb el que m’he sentit tan identificat i del que tant he presumit. Ha estat un impagable luxe coincidir en el temps i en l’espai amb aquest grup que, el proper cap de setmana, tocarà la glòria i, podeu estar segurs, que no serè jo el que s’ho perdi.
També val
Europa A 1 – El Prat 2
Lliga Nacional Juvenil
Complir l’objectiu perdent, no és, segurament, la millor manera de complir-lo, però també val. Perdre davant el Prat a casa, desprès dels darrers bons resultats, no és l’escenari més idoni per a celebrar la permanència, però les coses són com són i aquesta temporada ha estat prou complicada i estranya com per fer-li fàstics a una situació poc engrescadora, però, definitivament satisfactòria. S’ha patit molt, amb uns inicis infernals que feien témer el pitjor dels escenaris possibles i no ha estat més que amb esforç, tenacitat, compromís i, una indiscutible vàlua, que s’ha pogut redreçar la situació i estabilitzar l’equip de cara a la propera temporada. Una nova temporada que ha de ser molt diferent en els plantejaments, en els recursos i, conseqüentment, en els objectius. Ara ens coneixem tots una mica millor, sabem de les nostres debilitats i el que cal fer per evitar les repeticions innecessàries. Tenim les idees clares i l’horitzó desembarassat, cal que res distregui la capacitat per identificar el veritable objectiu i treballar en la seva recerca.
Europa A 1 – El Prat 2
Lliga Nacional Juvenil
Complir l’objectiu perdent, no és, segurament, la millor manera de complir-lo, però també val. Perdre davant el Prat a casa, desprès dels darrers bons resultats, no és l’escenari més idoni per a celebrar la permanència, però les coses són com són i aquesta temporada ha estat prou complicada i estranya com per fer-li fàstics a una situació poc engrescadora, però, definitivament satisfactòria. S’ha patit molt, amb uns inicis infernals que feien témer el pitjor dels escenaris possibles i no ha estat més que amb esforç, tenacitat, compromís i, una indiscutible vàlua, que s’ha pogut redreçar la situació i estabilitzar l’equip de cara a la propera temporada. Una nova temporada que ha de ser molt diferent en els plantejaments, en els recursos i, conseqüentment, en els objectius. Ara ens coneixem tots una mica millor, sabem de les nostres debilitats i el que cal fer per evitar les repeticions innecessàries. Tenim les idees clares i l’horitzó desembarassat, cal que res distregui la capacitat per identificar el veritable objectiu i treballar en la seva recerca.
dissabte, 22 de maig del 2010
L’Europa entra en campanya
Les candidatures a la presidència del Barça buscaven el marc ideal per escenificar el fair play amb el que estaven compromesos i que ha de presidir tota la campanya electoral. Els hi ha costat, però finalment l’han trobat al Nou Sardenya. El Club de Gràcia ha estat novament a l’alçada de la Història i ha fet honor a la seva voluntat de servei i compromís amb el seu entorn. Aquesta predisposició a ser útil i a col•laborar amb totes aquelles iniciatives que generin bon rotllo i apostin fermament per la convivència, s’ha posat de manifest en la cessió de les seves instal•lacions perquè aquesta trobada fos una realitat. L’Europa ha posat a disposició de les candidatures al Barça els seus recursos materials i humans perquè l’esdeveniment fos un èxit, com així ha estat reconegut per l’organització i els propis candidats. El Barça, els seus candidats i els mitjans de comunicació, han pogut gaudir d’una matinal esplèndida que ha servit per aprofundir en l’exercici de la convivència i ha posat a l’Europa en el centre de gravetat d’una brillant i necessària iniciativa. L’Europa ha intersectat en les eleccions del Barça de la millor manera possible, fent que la convivència, el respecte i el fair play fossin els eixos centrals de la campanya. Una gran iniciativa de la que l’Europa no podia mantenir-se al marge.
Les candidatures a la presidència del Barça buscaven el marc ideal per escenificar el fair play amb el que estaven compromesos i que ha de presidir tota la campanya electoral. Els hi ha costat, però finalment l’han trobat al Nou Sardenya. El Club de Gràcia ha estat novament a l’alçada de la Història i ha fet honor a la seva voluntat de servei i compromís amb el seu entorn. Aquesta predisposició a ser útil i a col•laborar amb totes aquelles iniciatives que generin bon rotllo i apostin fermament per la convivència, s’ha posat de manifest en la cessió de les seves instal•lacions perquè aquesta trobada fos una realitat. L’Europa ha posat a disposició de les candidatures al Barça els seus recursos materials i humans perquè l’esdeveniment fos un èxit, com així ha estat reconegut per l’organització i els propis candidats. El Barça, els seus candidats i els mitjans de comunicació, han pogut gaudir d’una matinal esplèndida que ha servit per aprofundir en l’exercici de la convivència i ha posat a l’Europa en el centre de gravetat d’una brillant i necessària iniciativa. L’Europa ha intersectat en les eleccions del Barça de la millor manera possible, fent que la convivència, el respecte i el fair play fossin els eixos centrals de la campanya. Una gran iniciativa de la que l’Europa no podia mantenir-se al marge.
Victòria
Europa D 3 – Pastrana 1
Lliga Juvenils Segona Divisió
Casualitat o no, el cert és que la designació de l’arbitra Victoria Petrova, ha estat una premonició del que, poc desprès, acabaria passant. Una victòria inapel•lable de l’Europa davant un Pastrana que només a vist la pilota durant l’escalfament. Una lliçó magistral de futbol per capítols, didàctica i gratuïta, perquè el Pastrana aprengui els fonaments bàsics d’aquest esport que li han de ser molt útils la propera temporada a primera i, amb tota seguretat, si han assimilat be el master, els hi ha de servir per intentar passar poques angúnies, encara que pel joc i les virtuts demostrades en el partit d’avui, no ho tindran gens fàcil. Un equip de segona ha ensenyat a jugar a futbol a un futur equip de primera i això, tal i com estan les coses, sempre és d’agrair. L’Europa ha estat un equip molt superior, ja ho va estar al partit d’anada, en fonaments, conceptes, prestacions, actitud, plantejament i mentalitat. Ha jugat amb el seu rival i l’ha sobrepassat en totes les línies, en lo concret i també en lo general. L’Europa va corregir massa tard els seus desajustos amb els que va començar la temporada, va estar lent en la presa de decisions necessàries que ara, de ben segur, ens plantejarien un escenari molt diferent. Però això ja es història i no cal el planyiment. Ara toca pensar en el futur immediat que, a totes llums, és absolutament il•lusionant i engrescador. S’ha trobat el rumb i la direcció que ho ha de fer possible. Saludem la victòria i les bones vibracions.
Europa D 3 – Pastrana 1
Lliga Juvenils Segona Divisió
Casualitat o no, el cert és que la designació de l’arbitra Victoria Petrova, ha estat una premonició del que, poc desprès, acabaria passant. Una victòria inapel•lable de l’Europa davant un Pastrana que només a vist la pilota durant l’escalfament. Una lliçó magistral de futbol per capítols, didàctica i gratuïta, perquè el Pastrana aprengui els fonaments bàsics d’aquest esport que li han de ser molt útils la propera temporada a primera i, amb tota seguretat, si han assimilat be el master, els hi ha de servir per intentar passar poques angúnies, encara que pel joc i les virtuts demostrades en el partit d’avui, no ho tindran gens fàcil. Un equip de segona ha ensenyat a jugar a futbol a un futur equip de primera i això, tal i com estan les coses, sempre és d’agrair. L’Europa ha estat un equip molt superior, ja ho va estar al partit d’anada, en fonaments, conceptes, prestacions, actitud, plantejament i mentalitat. Ha jugat amb el seu rival i l’ha sobrepassat en totes les línies, en lo concret i també en lo general. L’Europa va corregir massa tard els seus desajustos amb els que va començar la temporada, va estar lent en la presa de decisions necessàries que ara, de ben segur, ens plantejarien un escenari molt diferent. Però això ja es història i no cal el planyiment. Ara toca pensar en el futur immediat que, a totes llums, és absolutament il•lusionant i engrescador. S’ha trobat el rumb i la direcció que ho ha de fer possible. Saludem la victòria i les bones vibracions.
Són violentes les caixeres del Mercadona?
L’activitat de caixera de supermercat té components d’agressivitat? A l’hora de triar el personal es té en compte la seva predisposició a la violència? Són persones normals i en el desenvolupament de la seva tasca es tornen bel•licoses? La manca d’activitat física en la seva funció, associat al seu perfil intel•lectual i la pressió pública es tradueix en un elevat grau de frustració que les aboca al desordre? Són les caixeres del Mercadona diferents a les caixeres del Condis en les seves reaccions i en els seus comportaments? Tenen comptes pendents amb la societat que les fa especialment perilloses en la seva relació amb la resta de la Humanitat? Segurament, les caixeres del Mercadona són persones com la resta de mortals, amb les seves virtuts i els seus defectes, encara que una d’elles s’hagi destacat per la seva extrema violència verbal, el seu comportament incívic i la seva agressió física a una arbitra de futbol que ha comportat el tancament cautelar del Nou Sardenya per part del Comitè de Competició. Tot un exemple del que no s’ha de fer en el camí cap a l’excel•lència. Podeu seguir comprant al Mercadona, però desconfieu sí la caixera de torn us etziba: son 3,62 euros. Me lo das justo o te parto las piernas.
L’activitat de caixera de supermercat té components d’agressivitat? A l’hora de triar el personal es té en compte la seva predisposició a la violència? Són persones normals i en el desenvolupament de la seva tasca es tornen bel•licoses? La manca d’activitat física en la seva funció, associat al seu perfil intel•lectual i la pressió pública es tradueix en un elevat grau de frustració que les aboca al desordre? Són les caixeres del Mercadona diferents a les caixeres del Condis en les seves reaccions i en els seus comportaments? Tenen comptes pendents amb la societat que les fa especialment perilloses en la seva relació amb la resta de la Humanitat? Segurament, les caixeres del Mercadona són persones com la resta de mortals, amb les seves virtuts i els seus defectes, encara que una d’elles s’hagi destacat per la seva extrema violència verbal, el seu comportament incívic i la seva agressió física a una arbitra de futbol que ha comportat el tancament cautelar del Nou Sardenya per part del Comitè de Competició. Tot un exemple del que no s’ha de fer en el camí cap a l’excel•lència. Podeu seguir comprant al Mercadona, però desconfieu sí la caixera de torn us etziba: son 3,62 euros. Me lo das justo o te parto las piernas.
dijous, 20 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)