Demà, demà, demà...
dimarts, 14 d’abril del 2009
dilluns, 13 d’abril del 2009
Abans de...
Un guerrer de la llum, abans d’entrar en un combat important, es demana a sí mateix: “Fins a quin punt he desenvolupat les meves habilitats?”
Ell sap que totes les batalles que ha lliurat en el passat li han ensenyat alguna cosa. Però moltes d’aquestes ensenyances l’han fet sofrir més que no era necessari. En més d’una ocasió, ha perdut el temps lluitant per una mentida. I ha sofert per persones que no estaven a l’altura del seu amor.
Els victoriosos no repeteixen la mateixa equivocació. Per això el guerrer només arrisca el seu cor per les coses que valen la pena.
Un guerrer de la llum, abans d’entrar en un combat important, es demana a sí mateix: “Fins a quin punt he desenvolupat les meves habilitats?”
Ell sap que totes les batalles que ha lliurat en el passat li han ensenyat alguna cosa. Però moltes d’aquestes ensenyances l’han fet sofrir més que no era necessari. En més d’una ocasió, ha perdut el temps lluitant per una mentida. I ha sofert per persones que no estaven a l’altura del seu amor.
Els victoriosos no repeteixen la mateixa equivocació. Per això el guerrer només arrisca el seu cor per les coses que valen la pena.
A la nostra escola també celebrem la castanyada
(diuen els nens contents)
Per Tots Sants, allà pels vols de Novembre, és preceptiu celebrar la castanyada. Aquest any no ha calgut esperar i l’hem avançat a la primavera, concretament al passat 4 d’Abril.
Poques castanyades tan festives i contundents com la d’aquest any. De ben segur que Tots els Sants, sense excepció, recordaran per molt de temps, aquesta extraordinària castanyada. Bé, els Sants i els dimonis i aquells que estan per definir. Desprès passarà el que hagi de passar, perquè les festes, com ja sabreu, no són per sempre ni duren eternament, però el moment viscut no té preu i ha de romandre nítidament en l’imaginari de totes les persones que l’han viscut i, evidentment, gaudit.
Vet aquí unes rondalles del cançoner popular que ens ajudaran a passar l’estona fins que arribi Sant Martí.
-Entre Tots els Sants i Nadal pluja de gols que faran prou mal.
-Per a Tots els Sants, castanyes, gols i banyes.
-De Tots Sants a Sant Martí, onze dies per a gaudir.
-Per Tots els Sants, plors i mocadors grans.
-Per Tots els Sants, el camp verd i el futur espès.
-Per Tots els Sants, treu-te la corbata i posa’t els guants.
-Sagnies per Tots els Sants, salut precària pel que resta de l' any.
-Per Tots els Sants, el rival, no plega les mans.
-Per Tots els Sants, la decepció de perdre, el que tenien a les mans.
-Per Tots els Sants, les penes són més grans.
-Per Tots els Sants, quinze ençà, quinze enllà, els punts que has de guanyar, i si pot ser els d' aquí, no esperis els d'allà.
Es recomana la ingesta de vi dolç, la castanya entra millor.
(diuen els nens contents)
Per Tots Sants, allà pels vols de Novembre, és preceptiu celebrar la castanyada. Aquest any no ha calgut esperar i l’hem avançat a la primavera, concretament al passat 4 d’Abril.
Poques castanyades tan festives i contundents com la d’aquest any. De ben segur que Tots els Sants, sense excepció, recordaran per molt de temps, aquesta extraordinària castanyada. Bé, els Sants i els dimonis i aquells que estan per definir. Desprès passarà el que hagi de passar, perquè les festes, com ja sabreu, no són per sempre ni duren eternament, però el moment viscut no té preu i ha de romandre nítidament en l’imaginari de totes les persones que l’han viscut i, evidentment, gaudit.
Vet aquí unes rondalles del cançoner popular que ens ajudaran a passar l’estona fins que arribi Sant Martí.
-Entre Tots els Sants i Nadal pluja de gols que faran prou mal.
-Per a Tots els Sants, castanyes, gols i banyes.
-De Tots Sants a Sant Martí, onze dies per a gaudir.
-Per Tots els Sants, plors i mocadors grans.
-Per Tots els Sants, el camp verd i el futur espès.
-Per Tots els Sants, treu-te la corbata i posa’t els guants.
-Sagnies per Tots els Sants, salut precària pel que resta de l' any.
-Per Tots els Sants, el rival, no plega les mans.
-Per Tots els Sants, la decepció de perdre, el que tenien a les mans.
-Per Tots els Sants, les penes són més grans.
-Per Tots els Sants, quinze ençà, quinze enllà, els punts que has de guanyar, i si pot ser els d' aquí, no esperis els d'allà.
Es recomana la ingesta de vi dolç, la castanya entra millor.
diumenge, 12 d’abril del 2009
La meva passió
La meva passió,
és un esclat de primavera
un rebentar de ginestes
un brogit de mitja tarda
un inici a les palpentes.
La meva passió,
fa anys, quan el temps es regira
i la pluja cavalca dolçament
quan la penombra de la nit es retira
i el dia esdevé quasi urgent.
La meva passió,
és una passió compartida
des del rovell de l’ànima
cegament acceptada, cegament sentida
destil·lant perles d’estima.
La meva passió,
va creixent per setmanes
i es fa gran a l’abril
mentre es van teixint trames
amb un seré i daurat fil.
La meva passió,
et pertany i roman inflamada
com si parlés d’un foc nou
rep una forta abraçada
avui que en fas dinou.
La meva passió,
és un esclat de primavera
un rebentar de ginestes
un brogit de mitja tarda
un inici a les palpentes.
La meva passió,
fa anys, quan el temps es regira
i la pluja cavalca dolçament
quan la penombra de la nit es retira
i el dia esdevé quasi urgent.
La meva passió,
és una passió compartida
des del rovell de l’ànima
cegament acceptada, cegament sentida
destil·lant perles d’estima.
La meva passió,
va creixent per setmanes
i es fa gran a l’abril
mentre es van teixint trames
amb un seré i daurat fil.
La meva passió,
et pertany i roman inflamada
com si parlés d’un foc nou
rep una forta abraçada
avui que en fas dinou.
dissabte, 11 d’abril del 2009
Tothom pot fer l’indi
Era la tardor, i els indis de la reserva van preguntar al seu nou cap si l’hivern seria fred. Educat segons els costums del món modern, el cap no havia après mai els vells secrets i no tenia manera de saber si l’hivern seria fred o suau. Per curar-se en salut, va aconsellar a la tribu que recollís llenya i estigués preparada per a un hivern fred. Al cap d’uns dies, se li va acudir una idea pràctica d’última hora i va trucar al Servei Meteorològic Nacional per preguntar si preveien un hivern gaire fred. El meteoròleg va contestar que, efectivament, creia que l’hivern seria força fred. El cap va aconsellar a la tribu que arreplegués encara més llenya.
Dues setmanes després, el cap va tornar a posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic.
-Els continua semblant que serà un hivern fred?-va preguntar el cap.
-I tant! –va contestar el meteoròleg-. Sembla que l’hivern serà molt fred.
El cap va recomanar a la tribu que recollís fins a l’últim branquilló que trobessin.
Un parell de setmanes després, el cap va tornar a trucar al Servei Meteorològic i va preguntar quina mena d’hivern comptaven que hi hauria en aquell moment. El meteoròleg li va dir:
-Ara preveiem que serà un dels hiverns més freds de la història!
-De debò? –va dir el cap-. Com en poden estar tan segurs?
El meteoròleg va contestar:
-Els indis arrepleguen llenya com bojos!
Era la tardor, i els indis de la reserva van preguntar al seu nou cap si l’hivern seria fred. Educat segons els costums del món modern, el cap no havia après mai els vells secrets i no tenia manera de saber si l’hivern seria fred o suau. Per curar-se en salut, va aconsellar a la tribu que recollís llenya i estigués preparada per a un hivern fred. Al cap d’uns dies, se li va acudir una idea pràctica d’última hora i va trucar al Servei Meteorològic Nacional per preguntar si preveien un hivern gaire fred. El meteoròleg va contestar que, efectivament, creia que l’hivern seria força fred. El cap va aconsellar a la tribu que arreplegués encara més llenya.
Dues setmanes després, el cap va tornar a posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic.
-Els continua semblant que serà un hivern fred?-va preguntar el cap.
-I tant! –va contestar el meteoròleg-. Sembla que l’hivern serà molt fred.
El cap va recomanar a la tribu que recollís fins a l’últim branquilló que trobessin.
Un parell de setmanes després, el cap va tornar a trucar al Servei Meteorològic i va preguntar quina mena d’hivern comptaven que hi hauria en aquell moment. El meteoròleg li va dir:
-Ara preveiem que serà un dels hiverns més freds de la història!
-De debò? –va dir el cap-. Com en poden estar tan segurs?
El meteoròleg va contestar:
-Els indis arrepleguen llenya com bojos!
Viridiana (1961)
Una de les nombroses obres mestres del geni de Calanda, Luis Buñuel, i que, per motius obvis, ha esdevingut una de les critiques més ferotges, iròniques i demolidores sobre l’Església i la seva iconografia.
La pel·lícula va ser aprovada, miraculosament o per error, per la censura espanyola de l’època i en sé presentada a competició al Festival de Cinema de Cannes va guanyar la Palma d’Or d’aquell mateix any. Va ser aleshores, quan el Vaticà, escandalitzat, va presentar una queixa formal a les autoritats espanyoles aconseguint que la pel·lícula fos prohibida durant molts anys.
Viridiana és un film brillant, magnètic i colpidor, on es posa de manifest la capacitat del seu director per commocionar i ofendre les ments intolerants. Plena de moments surrealistes segueix sent en l’actualitat, una de les més perfectes exposicions de les bogeries irremeiables de la naturalesa humana.
divendres, 10 d’abril del 2009
L’habilitat del lloro
Un home entra en una botiga d’animals i diu que vol veure els lloros. El botiguer li ensenya dos de molt bonics que campen per terra.
-Aquest val 5.000 dòlars i l’altre 10.000 –diu.
-Déu n’hi do! –diu l’home-. Què fa el de 5.000 dòlars?
-Aquest lloro és capaç de cantar qualsevol ària de Mozart –diu el botiguer.
-I l’altre?
-Canta el cicle de l’Anell de Wagner sencer. Al fons tinc un altre lloro que val 30.000 dòlars.
-Caram! I què fa aquest?
-Que jo sàpiga res, però els altres dos li diuen Maestro.
Un home entra en una botiga d’animals i diu que vol veure els lloros. El botiguer li ensenya dos de molt bonics que campen per terra.
-Aquest val 5.000 dòlars i l’altre 10.000 –diu.
-Déu n’hi do! –diu l’home-. Què fa el de 5.000 dòlars?
-Aquest lloro és capaç de cantar qualsevol ària de Mozart –diu el botiguer.
-I l’altre?
-Canta el cicle de l’Anell de Wagner sencer. Al fons tinc un altre lloro que val 30.000 dòlars.
-Caram! I què fa aquest?
-Que jo sàpiga res, però els altres dos li diuen Maestro.
dijous, 9 d’abril del 2009
A freud de saldo
Un terapeuta pregunta al seu pacient com li va anar la visita a la seva mare.
-No va anar gens bé –diu el pacient. Vaig tenir un lapsus freudià terrible.
-De veritat? –diu el terapeuta-. Què va dir?
-El que volia dir és “si us plau, passa’m la sal”, però el que vaig dir va ser “Bruixa!, m’has destrossat la vida!”
Un terapeuta pregunta al seu pacient com li va anar la visita a la seva mare.
-No va anar gens bé –diu el pacient. Vaig tenir un lapsus freudià terrible.
-De veritat? –diu el terapeuta-. Què va dir?
-El que volia dir és “si us plau, passa’m la sal”, però el que vaig dir va ser “Bruixa!, m’has destrossat la vida!”
dimecres, 8 d’abril del 2009
Oposició al cub
El Govern català sembla haver trobat la solució als seus mals, als seus, i als de qualsevol govern civilitzat. Sí la contestació, la fiscalització de la seva gestió prové de la oposició de torn, perquè no desactivar-la? Perquè no deixar-la sense arguments ni iniciativa?. Com? Molt fàcil, exercint l’oposició des de dins del mateix Govern. I en això la Generalitat ha quadrat el cercle, o per a ser més exactes, el triangle. Amb una coalició de tres partits sempre es pot alternar qui fa de bo i qui fa de dolent depenent del cas i a torns rotatius per a no provocar desgast. Hàbils molt hàbils aquests manaires.
Quin paper li queda a l’oposició externa, sí qualsevol retret que se li pugui fer al Govern, es planteja des del mateix govern? Potser fer d’oposició de la mateixa oposició i així arribar algun dia a manar que, en definitiva, és el que vol tota oposició. Oposar-se per sistema per acabar controlant el sistema.
El Govern català sembla haver trobat la solució als seus mals, als seus, i als de qualsevol govern civilitzat. Sí la contestació, la fiscalització de la seva gestió prové de la oposició de torn, perquè no desactivar-la? Perquè no deixar-la sense arguments ni iniciativa?. Com? Molt fàcil, exercint l’oposició des de dins del mateix Govern. I en això la Generalitat ha quadrat el cercle, o per a ser més exactes, el triangle. Amb una coalició de tres partits sempre es pot alternar qui fa de bo i qui fa de dolent depenent del cas i a torns rotatius per a no provocar desgast. Hàbils molt hàbils aquests manaires.
Quin paper li queda a l’oposició externa, sí qualsevol retret que se li pugui fer al Govern, es planteja des del mateix govern? Potser fer d’oposició de la mateixa oposició i així arribar algun dia a manar que, en definitiva, és el que vol tota oposició. Oposar-se per sistema per acabar controlant el sistema.
dimarts, 7 d’abril del 2009
L’estat de l’erecció
No puc estar més d’acord amb Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, quan, en unes recents declaracions a la premsa, afirma estar en contra de les seleccions nacionals, òbviament, només de les catalanes. Doncs sí senyor Rivera, encara que sembli estrany i sense que serveixi de precedent jo també hi estic totalment en sintonia amb el seu rebuig. Catalunya no necessita seleccions, ni les necessita ni falta que li fan. El que Catalunya necessita i urgentment és un Estat, ser un Estat. Convertir-se, finalment, en un Estat sobirà. En allò que sembla ha de ser un dret per a tothom menys per a nosaltres.
No adormim la consciència pel fet de tenir unes seleccions d’envelat per anar a ballar el dia de la festa major. Volem un Estat, primer un Estat i després, després ja veurem si volem seleccions o ereccions, sí volem anar als estadis o passar-nos el dia follant. Ho decidirem nosaltres i ningú més que nosaltres i jugarem contra qui ens surti dels ovaris o dels collons.
No puc estar més d’acord amb Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, quan, en unes recents declaracions a la premsa, afirma estar en contra de les seleccions nacionals, òbviament, només de les catalanes. Doncs sí senyor Rivera, encara que sembli estrany i sense que serveixi de precedent jo també hi estic totalment en sintonia amb el seu rebuig. Catalunya no necessita seleccions, ni les necessita ni falta que li fan. El que Catalunya necessita i urgentment és un Estat, ser un Estat. Convertir-se, finalment, en un Estat sobirà. En allò que sembla ha de ser un dret per a tothom menys per a nosaltres.
No adormim la consciència pel fet de tenir unes seleccions d’envelat per anar a ballar el dia de la festa major. Volem un Estat, primer un Estat i després, després ja veurem si volem seleccions o ereccions, sí volem anar als estadis o passar-nos el dia follant. Ho decidirem nosaltres i ningú més que nosaltres i jugarem contra qui ens surti dels ovaris o dels collons.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)