Indefinicions 11
Obrellaunes: estri per accedir als musclos en escabetx
Obrir joc: destapar una carta
Merengue: pastis molt empalagós
Joc net: conjunt de productes de neteja
Joc perillós: farol
Jersei: el que es posen els nens quan les mares tenen fred
Gregari: López Raimundo
Esquivar: esport de neu
Esquadra: es posa firmes
Filial: amor de fill
Fintar: donar color a les farets
Ocupar plaça d’estranger: prendre-li el lloc d’aparcament a un de fora
Novetat: que no està prohibit
Nou: fruit sec
Onze: organització de cecs
Peto: reviento
Perdre la categoria: rebaixar-se
Revelació: aparició miraculosa de la Mare de Déu o similar
Retirada: assemblar-se a algú
Trident: xiclet sense sucre
Túnel de vestidors: blog del Pedro Garcia
Tallar: posar unes gotes de llet al cafè
Tac: paraula malsonant i grollera
Sucar: ...d'aquesta no me’n recordo
Sequera golejadora: en perill de transvasament
Servei neutral: atenció desapassionada
Por escènica: teatre de terror
Diana: imprescindible als pubs anglesos
Cop de taló: pagament sobtat
Càrrega: ciutat lleidatana molt coneguda pel seu festival de teatre
Finalista: arribar fins aquí
dimecres, 26 de març del 2008
dimarts, 25 de març del 2008
La creació del món
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
L’Eva i en Blai
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
dilluns, 24 de març del 2008
El jugador mona
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
diumenge, 23 de març del 2008
dissabte, 22 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)