Doblegat fins a l’extrem*
Belvedere: segueixes pensant que el projecte és vàlid?
Son of belvedere: sí, ho segueix-ho pensant.
B: encara creus en el que estàs fent?
Sob: encara hi crec, tant o més que el primer dia, però no cegament.
B: millor. Així podràs veure allà on t’equivoquis i seràs capaç de corregir-ho. Identificar els errors forma part de la solució.
Sob: però no és gens fàcil...
B: qui ho diu que ha de ser fàcil? El que no pots fer és deixar-te contaminar. Que la pressió, el negativisme i les idees destructives et paralitzin i et facin desistir del teu objectiu. Moltes seran les veus que des de posicions còmodes i gens compromeses demanaran canvis i més canvis. Apostaran per estripar-ho tot quan arribin els primers contra temps. Exigiran tallar caps empesos per la bogeria i la desraó. Voldran cremar-ho tot perquè el seu habitat natural és la terra erma. Però no et deixis intimidar, el que tu creus és més important que el que ells volen.
Sob: se suposa que he de tenir la consciència tranquil•la. Vaig prometre treball i més treball i ningú m’ho podrà retreure. Veníem del no res i molts pocs saben el que ha costat arribar fins on som ara. Tots els projectes tenen un temps per a ser desplegats i han de tenir un marge per a ser aplicats. La paciència sobre una base solvent és el millor instrument per assolir els objectius desitjats.
B: cert, així és. I així ha de ser, malgrat les incerteses puntuals i les inèrcies negatives. Tots els recorreguts tenen les seves etapes fosques i/o pocs brillants, però aquestes també formen part del trajecte. Sobreposar-se, no inquietar-se, no perdre la confiança ni la fe, trobar la sortida del túnel et fa més fort i créixer en l’autoestima. I no oblidis mai que els que critiquen només són crítics i en canvi els que comanden el projecte, els encarregats de dur-lo a terme són els veritables protagonistes. Segueixes pensant que el projecte és vigent?
Sob: ho penso.
B: encara creus en el que fas i segueixes tenint ganes de fer-ho?
Sob: hi crec i en tinc més que mai.
B: n’estava segur.
*Això ho vaig escriure just una setmana abans de la meva forçada dimissió, el gruix del text segueix sent vàlid, el final, malauradament no.
Belvedere: segueixes pensant que el projecte és vàlid?
Son of belvedere: sí, ho segueix-ho pensant.
B: encara creus en el que estàs fent?
Sob: encara hi crec, tant o més que el primer dia, però no cegament.
B: millor. Així podràs veure allà on t’equivoquis i seràs capaç de corregir-ho. Identificar els errors forma part de la solució.
Sob: però no és gens fàcil...
B: qui ho diu que ha de ser fàcil? El que no pots fer és deixar-te contaminar. Que la pressió, el negativisme i les idees destructives et paralitzin i et facin desistir del teu objectiu. Moltes seran les veus que des de posicions còmodes i gens compromeses demanaran canvis i més canvis. Apostaran per estripar-ho tot quan arribin els primers contra temps. Exigiran tallar caps empesos per la bogeria i la desraó. Voldran cremar-ho tot perquè el seu habitat natural és la terra erma. Però no et deixis intimidar, el que tu creus és més important que el que ells volen.
Sob: se suposa que he de tenir la consciència tranquil•la. Vaig prometre treball i més treball i ningú m’ho podrà retreure. Veníem del no res i molts pocs saben el que ha costat arribar fins on som ara. Tots els projectes tenen un temps per a ser desplegats i han de tenir un marge per a ser aplicats. La paciència sobre una base solvent és el millor instrument per assolir els objectius desitjats.
B: cert, així és. I així ha de ser, malgrat les incerteses puntuals i les inèrcies negatives. Tots els recorreguts tenen les seves etapes fosques i/o pocs brillants, però aquestes també formen part del trajecte. Sobreposar-se, no inquietar-se, no perdre la confiança ni la fe, trobar la sortida del túnel et fa més fort i créixer en l’autoestima. I no oblidis mai que els que critiquen només són crítics i en canvi els que comanden el projecte, els encarregats de dur-lo a terme són els veritables protagonistes. Segueixes pensant que el projecte és vigent?
Sob: ho penso.
B: encara creus en el que fas i segueixes tenint ganes de fer-ho?
Sob: hi crec i en tinc més que mai.
B: n’estava segur.
*Això ho vaig escriure just una setmana abans de la meva forçada dimissió, el gruix del text segueix sent vàlid, el final, malauradament no.
Y aunque los ánimos parecen estar muy tocados, me consta que el proyecto seguirá su camino, a pesar de todo porqué ya toca empezar a cosechar éxitos de lo que se empezó a sembrar. Éxitos que, no lo dudes, seran tuyos también.
ResponEliminaY no dudes tampoco que torres más altas han caido, aunque quizas no eran tan gordas....
Pep, no soc original ja que no soc el primer i segur que tampoc seré l'últim en agrair-te el teu desinteressat esforç per millorar el futbol base.
ResponEliminaPerò no vull deixar de dir-te: Gràcies per tot!! I Fins aviat!
Pere
es treballa millor desde l'ombra. Si realment creus en el teu projecte, nomes cal trobar el instrument que, ben dirigit, t'el dugui a terme.
ResponEliminaEstem amb tú.